El dictador es una figura insofrible i espelusnant, ambiciós i malalt de poder, que no sempre moren al llit.Tampoc deixant gaires alternatives, com la brutal mort del de Líbia. Hem assistit a una mort publica anunciada en una revolta a la que qualsevol que passava si apuntava (poble i OTAN). El desagradable desenllaç deixa massa portes obertes. La rapidesa del procés no ha deixat desenvolupar base política ni tampoc despertar la consciencia social. Pot haver fins hi tot alimentat la contrarevolucio Si han aplegat oportunistes, islamistes radicals, milicians i màfies del contraban. I res es gratis. Líbia deu ara sobirania i factures que pagara.La no rendicio o fugida neta del dictador aboca ara a un poble a anar se'n al llit amb el diable.No es com a Tunísia i Egipte. Pot ser que ara Libia no sigui propietària del seu destí com ha passat a Kosovo i Iraq, aquest amb una altre dictador que va acabar de forma semblant. A la forca.I falta veure quina serà la força de les tribus, forma atàvica en que encara estan constituides moltes d'aquestes societats musulmanes.L'arrencada, popular, juvenil, maca, democràtica i tecnològica ha estat vençuda per la guerra. Per uns barbuts que no saben que es el face ni el twitter. Ha estat de moment la ultima victòria del dictador.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada