Aquest es el divertit nom del pub andorrà, que la família del Rafel va escollit per fer li l'entranyable homenatge que ell havia demanat. Que els íntims i mes amics escoltessin junts les 10 cançons que d'alguna manera havien marcat la seva vida. La Maria Rosa, sempre encera, l'Oriol, la Gloria i el Bernat, varem escoltar les paraules del primer intentant explicar el perquè de les cançons. A mi em ressonen Gime some loving del Spencer Davis Group i Sota el teulat dels Rollings. Crec que aquesta la va posar per que la tocàvem en català als focs de camp i perquè als darrers dies havíem estat intentant recordar la lletra nostrada. També hi havia la cançó amb que va obrir el ball el dia del casament de la Gloria i una d'un concert meravellós on hi va anar hi amb el Bernat.Totes van ser acollides amb llàgrimes als ulls I les converses van anar farcides d'anecdotes de joventut, familiars, de viatges, d'esport que feien present a l'amic desaparegut, i mes encara en la fisonomia i gestos dels fills i nets (4 de moment, 3 i la Laia).Jo vaig trobar a faltar aquella cançó del Rafel que deia:" Des d'ara riure... mes....des d'ara ploraré... mes...faré,.. el que sempre hi volgut fer...". Hagués sigut massa por tothom. Ànims amics del cor...
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada