dimarts, 25 d’octubre del 2011

La fada ignorant

Aquest es el divertit nom del pub andorrà, que la família del Rafel va escollit per fer li l'entranyable homenatge que ell havia demanat. Que els íntims i mes amics escoltessin junts les 10 cançons que d'alguna manera havien marcat la seva vida. La Maria Rosa, sempre encera, l'Oriol, la Gloria i el Bernat, varem escoltar les paraules del primer intentant explicar el perquè de les cançons. A mi em ressonen Gime some loving del Spencer Davis Group i Sota el teulat dels Rollings. Crec que aquesta la va posar per que la tocàvem en català als focs de camp i perquè als darrers dies havíem estat intentant recordar la lletra nostrada. També hi havia la cançó amb que va obrir el ball el dia del casament de la Gloria i una d'un concert meravellós on hi va anar hi amb el Bernat.Totes van ser acollides amb llàgrimes als ulls I les converses van anar farcides d'anecdotes de joventut, familiars, de viatges, d'esport que feien present a l'amic desaparegut, i mes encara en la fisonomia i gestos dels fills i nets (4 de moment, 3 i la Laia).Jo vaig trobar a faltar aquella cançó del Rafel que deia:" Des d'ara riure... mes....des d'ara ploraré... mes...faré,.. el que sempre hi volgut fer...". Hagués sigut massa por tothom. Ànims amics del cor...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada