el moment

Al jardi de l'avi hi ha un pi molt gran que no deixa passar gaire el sol. De fet es un pi de 4 branqes i a sota si deu estar molt be. Ara, cap a la una, el solet de tardor trova una escletxa per on entrar hi esbiatxat. Dibuixa un quadre a la pinassa i escalfa fins alla tres quarts de dues. Procuro ser hi puntual. Sempre hi trovo cadira.I a les hores obro una botella de cerveça negra que m'agrada molt. Val 0,60 al super i m'el han recomanat per la pedra al ronyo, que calcarea,, sembla que tinc.Es la Munich Damm i ara a l'hivern,no te temps d'escalfarse. Es el temps just de, acompanyant la amb unes olives, patates fregides del Presseguer o llardons dels Salgot, fer una primera llegida rapida al diari, Ara. Que precisament acaba de fer un any i t'en regalan deu dies mes per ser fidel. D'aqui es precisament d'on l'avi treu algunes de les noticies o reportatges que et comento cada dia. Despres, si s'allarga l'escalfor, es el moment d'anar rematan la darrera novela, de vegades dues, com ara. De cop, la gespa cavia de color. Un calfred es cola dins la camisa, entre la pell i l'esquena, i es el moment de recollir la safata i cercar el refugi mes calentonet. Sempre queden dos dits dins el cul de l'ampolla, encara fresc, que s'encarrregaran de donar l'ultima trompada a la litiasis, benigne de momemt.