Avui ha plogut tot el dia.No hi estem acostumats. Entenc als paisos grisos que estigiuin moltes vegades tristos. Jo ho he estat avui. Son dies que no vol sortir ni ha comprar el diari. He vist unes fotos teves rentant te les dens. Diu el pare que no hi vols que t'hi posi pasta, que encara no t'agrada. Pero com mes aviat comencis millor per les teves dentoles i genives. Despres de gran s'et faran malbe mes tard. No si imites al pare. El abans se les rentava a la dutxa,una cosa curiosa si mes no. Tambe he visit que portes un pete tot xulo. La veritat es que encara ets petita. Tan que caps en una capsa de plastic blanc que tens per guardar les joguines supoço. Sense exagerar, ara començaras a entrar en l'etapa de la imitacio. Sense adonar t'en els pares et marcaran uns limits que tu no sempre entendras i ho faran per no generarte frustacio de coses que no podras fer. Tampoc ho faran continuament perque sino la seva negativa perderia força. Hi ha que dedicar cada dia uns minuts a explicar te que pots ja fer i que no. Per aixo quan ploris s'et ha de preguntar perque i esbrinar el que expliquis sense donar te cap culpa d'antuvi. Cal marcar te els espais. Potser que de moment no puguis veure una pel.licula determinada o pujar a alguna atraccio de fira.No es pot tienir tot. Com el sol d'avui que no ha vingut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada