mitologia

Tothom parla de Grècia i dels seus polítics amb mes o menys coneixement de causa i hi ha una certa tendència entre els tertulians i columnistes mes dotats a buscar comparacions lluïdes entre la catastrofica situació en el país hel.lenic i la seva mitologia clàssica. Al capdamunt del rànquing hi situen  hi situen el mite de Sísif, que es ell d'aquell personatge que carreteja eternament un pedrot amunt i avall d'una muntanya. Peró també el de Prometeu, que desprès d'haver robat el foc dels deus va ser condemnat a ser lligat a una roca amb un voltor que se li menjava el fetge de viu en viu. Peró la víscera tornava sempre a regenerar-se de manera que la condemna també era per tota l'eternitat.Es el que mereixerien aquests polítics dirigents que pretenen passar el mort a la ciutadania, escapolint se d'una responsabilitat que mai no han exercit.Defensar ho en nom de la democràcia real es una manca d'idees i rigor desoladors. Si del que es tracta es de citar grecs antics, fem ho amb Plató, que en el seu dia ja va constatar, en una critica a la democràcia, que la força de la majoria, algunes de les vegades, mes sovint del que voldríem, es injusta.