El que mes em va sobtar de la manifestacio es que tothom hi era perque volia, des de els mes petits als avis de 80 i mes. Alguns ploraven perque devien recordar quan les monges, al col.legi no els deixaven parlar catala. Hi havia sobre la immensitat humana dels manifestants un sentiment familiar molt profund, un sentiment sanguini que no nomes tractava de protegir la llengua. Totes les persones miraven el punt a on havien arribat amb constancia, amb intel.liencia i sensatessa. Era el producte d'un treball d'integracio i d'una educacio modelica. Per primera vegada al mon i aixo seria record Guinnes, es reunien 2 milions de persones durant sis hores i no hi havia el mes minim incident. Un exemple per el mon. Ara toca començar a construir el projecte nacional ambicios. El mes important es garantir que s'impossi la rao. Rao, que com deia Kant, no ho pot abordar tot.. Serveix per enfrontarse als problems, als misteris i ajudar a pendre decisions crucials. Pero nomes al 50 %. S'ha de tenir en compte el cor. Se suposa que hem apres del passat i dels errors. L'equilibri es el mes important.Perque per defensar el que decidim amb la rao, hem de deixar bategar fort el cor. Pero sense perdre mai el cap.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada