per setembre, anys

Em dic Joan Salvany. Vaig néixer a Sarrià on he viscut com a mínim 4 vides. Cada vegada que passo per la plaça, el mercat o la Plaça Borràs, me'sborrono. Vaig néixer a l'abril però al setembre sempre han passat coses importants. Suposo que feia fred el 1949. Em considero català desprès d'haver viscut 63 anys en aquest país.Mes que de Gracia o Maragall o dels cines Ducal, Texas, Delicies, Rex,Napols, Verdi o Maxim que eren el meu veritable territori al sortir del cole als 13 anys. Cada dia llegia una novel.la de l'Oeste al menjador de casa els avis. I per una pesseta les canviàvem cada setmana.Totes menys les de Marcial Lafuente Estefania. Jugava i dibuixava i anava al Spring, el Breton o el Bonanova a recopilar histories per interpretar els llargs estius. Vaig arribar a tenir 46 armes des de un punyal de goma, un colt del 45 de cartró i una metralladora espacial. Peró abans de fer la primera critica vaig ser universitari, volia ser arquitecta, o vaig ser d'interiors, vaig muntar televisions, emplenar cliches, dibuixar a estudis de la part alta, volia treballar per Nadal al Corte Ingles, vaig intentar, Belles arts, filosofia i Esade i per fi vaig col.laborar en el Catalunya exprés, Diari de Barcelona, Dicen...el Ciero y no se quantes revistes mes. Vaig penjar cartells del socialisme federal i àcrata com soc, feia entrevistes d'economia des de una cabina  o en un ascensor. També he anat 42 anys a una caixa de qui sempre diré que no ens devem res. Doncs conviure amb un llibertari sempre es complicat. Em vaig casar, sempre el setembre, una vegada, o dues i separat, tres i tinc tres fils i dues netes.