Santiago Carrillo

S'ha mort als 97 anys dormint. Si hagués estat despert hauria encès l'últim dels milions de cigarretes que debia haver fumat amb la estudiada parsimònia amb que ho feia. Amb encerts i errors a la seva vida política que va començar als 14 anys, enfrontat al seu pare i a Sole Tura a Romania on eren exiliats, va evolucionar dels socialisme on va  ser lider de les joventuts socialistes al comunisme mes ortodox per acabar amb l'eurocomunisme de Berlinger i ajudant a Adolfo Suarez a fer consensos per la transició. La guerra civil el va agafar a Paris però va entrar a España per ser capita al'exercit republicà. Sempre ha negat responsabilitats en els 5000 afusellats a Paracuellos del Jarama. Explicaré el que jo crec. A les presons de Madrid, on ell era responsable, hi havien uns 5000 oficials militars franquistes, avits de sang i venjança, que esperaven ser alliberats per tornar se les besties que eren, La Junta de Defensa per evitar la seva propera llibertat els enviaven amb autocars a la reraguardia de Valencia. A Paracuellos, patrulles republicanes, els aturaven i afusellaven. Perduda la guerra va ser secretari del PCE sota la Ibarruri amb qui no va acabar masa be. Casat el 49 a Paris va tenir 3 fills amb la falsa identitat francesa. Al cinquè congres va plantejar la democratitzacio del partit i va ser titllat de traïdor. Del 60 al 68 ja com a secretari general va expulsar molts crítics. Desprès es va allunyar de la URSS. Detingut amb la perruca que portava sempre per creuar la frontera, això va propiciar la liberalitzacio del PCE el 1975. Tres vegades diputat, va ser expulsat el 85 creant un nou partit que a absorbir el PSOE. En segona linea política sempre va defendre l'Espanya plural i la llibertat de Catalunya. Amb la seva lucidesa habitual deia que Espanya no tenia futur sense la comoditat dins d'ella de les tres autonomies de veritat. I que l'estat propopsat per Aznar estimularia l'independentisme de Catalunya. Com a periodista havia seguit els debats de l'Estatut del 32 i coneixia profundament el tema. Admirava la política catalana i es va copiar l'Assemblea per la seva Junta obrint el partit a tothom, catòlics i tot. Amb barnús blanc en algun balneari català, compartia estades amb Pere Portabella fumant Peter Stuyvesant. Ell, Suarez i Gutierrez Mellado van ser els únics diputats que no es van tirar a terra el 23 F. Deia que estava segur que moriria allà, per tant fer ho amb dignitat.Hi havia el record del atemptat d'Atocha.En un documental del 2009 va dir que no podia contestar preguntes polítiques amb una sola paraula. Nomes ¿Color?...!Vermell!!!. Fa uns mesos va sopar amb els dirigents d'ERC amb qui també l'unia una bona amistat, explica avui Tarda, i que s'enorgulleix de la foto que s'hi van fer.