M'agradaria saber que has menjat en el teu aniversari. Se que molt be i molt equilibrat. Els canvis socials ens produeixen mes trastorns, mes greus i mes prematurs. Fallen els diagnòstics, sobre tot d'anorexia i abulimia. Es tracten tard, quan es detecten i amb preses. Com d'altres, la societat no s'ho pren seriosament. Diuen allò de mentre no hem toqui a mi. Les llistes no nomes son per les retallades, sinó també per l'augment de pacients.I metges assumeixen malalts que abans els haguessin derivat a l'especialista. Perdre fins un 20% es pes es normal. Peró el problema es la prevenció. Cada cop comencen en una edat mes precoç els sintomes. I ara a mes repeteixen persones adultes que ho van patir d'adolescents. Mes gravetat dels casos que prenen noves formes, com voler menjar mes saludable o obsessionar se per un cos musculat. Afecten a 6 de cada 100 joves d'entre 11 i 21 anys. Son malalties que projecten sobre el propi cos una profunda manca d'auto estima i destrueixen de la pitjor manera. De poc ens ha servit les denuncies de les model esquelètiques o les talles de roba per gent grassoneta. Els afectats continuen donant la responsabilitat a la publicitat, les empreses, el cinema, l'escola, els mitjans de comunicació i la família. Sobretot aquella que busca el cos ideal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada