Sahara

Parlem molt de deserts aquests dies. El president espanyol a NY, parla de silencis.Reclama Gibraltar, 10 anys desprès.Aclama als espanyols que callen, que no es manifesten, que no surten al telediario, en un moment en que es destitueix el cap d'informatius per la seva manca de transparencia i criteri. I per si fos poc, es fuma un puro pel carrer i parla de matinada davant de quasi ningú. No hi ha precedents de secesions a la UE. Un diputat feixista ha dir avui que s'ha de suspendre la Generalitat, enviar els diputats a casa i que el capita general de la regió es faci càrrec de la situació.Europa no els coneix i no se que li hagin cridat l'alto que diria la Guàrdia civil. No saben com va descolonitzar el Sàhara, fugint com uns   covards el 1976 aquests mateixos que ara fan tanta por. Era e 26 de Febrer, un territori 8 vegades mes gran que Catalunya i des de 10 de gener de 1958 provincià espanyola com Lleida o sevilla.Traicio a milers de compatriotes, amb DNI i representacio a les Corts Generals. El responsable emprava la mateixa retòrica testicular que ara. El coronel que ara demana enviar tancs, va córrer amb l'excusa de que era inútil morir defensant el Sàhara per lliurarlo desprès al Polisario.Era millor vendre al Marroc i esquivar la marxa verda. Cap potencia europea va actuar tan vergonyosament en les seves descolonitzacions africanes.van quedar fins avui pobres, humiliats, sense seguretat social i altres serveis bàsics. Van passar a ser un regimen peculiar con analogias sin formar parte nunca del territoiro nacional. Com nosaltres....