el periodisme

Ha estat la innocentada  d'aquest any que acaba. 88 morts, 20000 aturats a l'estat i molts dels meus companys i amics, immersos en eros i baixes incentivades, quan no reducció de sous fins a un 25%. Peró hi ha qui sobreviu com la periodista gallega-catalana Patrycia Centeno, especialista en moda i amb el seu llibre en moda política. Una periodista a qui li agrada King Vidor, Paolo Conte i la fotografia en blanc i negre, ha de saber distingir, i ho fa, entre com vesteixen els polítics de Madrid i de BCN, inclòs el Duran que a la seva manera marca tendència. Compagina els dos congressos, i porta des de vambes a un crucifix per no parlar de les olleres de colors. Defensora de la barba i els vestits foscos en temps de crisi, afirma que això es el primer que miren els historiadors al estudiar epocas i fets històrics. Diu que amb 3 trajes ja en tenen prou i no cal que siguin de sastre, encara que avui dia valen igual que els fets. Recomana al Junqueres texans, samarreta, jersei de Coll alt i una americana esport. es sentiria mes còmode diu. Pensa que el verd d'iniciativa no transmet res i que en política la moda caduca cada 6 mesos. Li agradaria veure uns diputats amb espardenyes que no hi va ningú però hom parla d'identitat. Les CUP innovaran el Parlament i ERC es treure les americanes. S'ha acabat l'uniforme dels 90 amb la caiguda del comunisme. La corbata mal portada resta credibilitat, cas de Cs' i les colseras i la pana a les americanes transmet passat. No diguem e una camisa blanca sense corbata o amb el nus abotifarrat. La moda es cultura i es missatge i sinó fixem nos en els líders de sudamerica. El polític ha ser coherent que no vol dir no tenir personalitat, De la Gispert se'n riuria el mon sencer.Li pot agradar el print animal, a de lleopard, però es un desastre pel carrec que ostenta. Les normes, no n'hi han. No vestir se en pantalons curts i xancletes es va dir mes per els periodistes.. Nomes es demana decencia i dignitat.