la fi del (meu?) mon

He passat la nit despert. No se si es el cafè resplendit del Carles ,el sopar d'ERC o l'assemblea del SI. O pot ser els nervis dels discurs que preparo per la nit. Investidura a part em sembla oportú avui amb motiu de la data anunciada per els maies, de parlar de les meves eternes vacances o jubilacio, digueu li com volguéu, que segurament no agafaré mai. Peró arribat el cas se suposa que el RACC, si l'he pogut seguir pagant em portara al tanatori de Granollers. Allà amb la vetlla pertinent, tingueu me informat del resultat del Barça i dels avenços polítics. La ceremonia om us plagui. Algú llegira alguna cosa escrita, encara no se si ho deixaré escrit jo, i espero que sigui tan maco com la lectura del Blai quan l'avi Josep Maria. El que si demano es que soni al final la cançó Les meves vacances de l'Oviidi Montlllor, que jo li vaig posar a la radio en el seu falliment. Desprès en una caixa senzilla, boteu me foc, i l'endema, s'ha de refredar per no cremar nos, algú em recollira en una urna per llençar. Jo vag anar a recollir a l'avia Montse a Mataró en una bossa del corte ingles, que vaig portar al nitxo familiar de Badalona als peus del seient de davant. I varem tenir una curiosa e interessant conversa plena d'amor i records. Tot ben senzill i ben alegre, total son vacances. Podríem anar a Sarria o Aiguafreda, però prefereixo la pinassa de Bigues que tan m'estima i la casa que vaig projectar als 19 anys . Tampoc vull anar a una muntanya d'Arseguel a sentir els acordeonistes. Quan tingueu una estona i us reuniu, ajunte vos amb els millors colors i mengeu i beveu vi i cava català i si us arriba el pressupost bon whisky irlandès. Si no es molèstia amb els amics, feu un sot ni molt ni poc fons sota el pi gran i hi llenceu la pols d'un servidor que no vol perdre el contacte amb la terra independent de Catalunya. Poseu hi el millor llibre de poemes d'aquell poeta que creieu per anar passant la solitud i al mateix temps aprendre mes.i conèixer coses per la propera. Poseu me de cara a la vista de la serralada litoral i deixeu que el prat s'acosti. Flairaré les olors del bosc i la quietud de la nit em portara la pau dels aspersors i el barboteix de la pisicina. Jo no tinc musiques com el Rafael, però si que podeu fomentar dinars i sopars i fer venir la musica. Mari Carmen del Duo Dinamico,l Sota el taulat dels Rollings, Que te deje de querer o Sin tus cartas dels Sirex, sempre Beatles o les que cantava l'avi al casal.d'adolescent  Cançó de matinada, El noi dels cabells llargs, El vent del Nord o Tots els nois i les noies.Quan feu una festa deixeu que en la gatzara la gent passegi i s'apropi a les flors que aguantin el lloc. A les hores, alcare els ulls i per el dolç cos arribare fins al seu cor.de les despistades xicotes. Res d'adéus ni de records. Vaig de vacances! Qualsevol dia impensat en un gest imprevist, una mirada casual o un gall a la veu de qualsevol dels meus nets, besnéts, familiars o amics, us tornaré a emprenyar, que no us haure deixat mai d'estimar Potser d'entrada 

us estranyeu,Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré.
Faré vacances.