Sarria i Pedralbes

Es el títol d'un libre del periodista Jaume Gras, sobre la historia i separació burocràtica el 1986 d'aquests dos barris de BCN. Peró ahir va ser nadal. I varem cel.lebrar ho a Vilassar. Pocs al migdia i mes a la nit. Molts records i comentaris, però sobre el preciós llibre fet en homenatge a  60 aniversari de la Montse ens remitian a Sarrià. Enguany menys regals, molts detalls una escudella bonissima com sempre i unes persones que cada vegada veuen menys, hagin de conduir o no. Varem invitar a l'Ares, que al final de dia es va posar molt nerviós pobre. I t'haguessis emocionat com jo amb l'escrit del pare recordant els pa amb tomàquet i pernil dolç de la tieta Montse, però també que porteu 12 anys sense escudella. Espero que molt aviat l'ajudis a fer se'n, que si no serà ben be igual ja veuras com farà el fet i la festa. Perquè enviar vos la congelada, això si que no cola. T'ho he lligat amb Sarrià per que son els Nadals amb els avis Jaume i Isabel, que  surten i molt al llibre. Com obríem la panera, pobres com érem,i com l'avi el dia de Sant Esteve, em deixava fumar un celta, nomes un a l'any. Entre el també poc fum de la taula de Vilassar veig o reconec el passatge Mallofre, la plaça Borràs,el Pere Claver i  el final d'Angli, avui nomes de baixada. Tot això era el camí per arribar a la taula preparada amb tanta il.lusio i amor com la d'ahir. Sarrià era la muntanya, el futur, la indepednecia.Dèiem anem a BCN i agafàvem el tren. La llie espanyola del 22 va acabar amb tot això, però el sentiment reivindicatiu encar es en moltes persones que hi varem néixer.