sant esteve

Es l'endema de Nadal. Quan es menjaven les restes o sobres, moltes d'elles convertides en canalons. Avui dia no sobra res. ja no hi pot haver hi el consumisme, ni el despilfarro. Tot va associat a la crisi, a lo necessari, pressupostos adaptats, regals manuals, personalitzats, fins i tot les grans marques de perfums i colònies han baixat els fums i l'orgull mal entès. Fins i tot els anuncis de cava ja no son tan elitistes, i mes propers a la gent del carrer que com a signe de distincio, Anna, toca el piano.Per cert que be toca la Montse Salvany, Chopin, Beethocven Astor Piazzolla i alguna cosa mes que no vaig reconeixer. Sant Esteve es quan ve l'altre família.Nosaltres varem estar sols amb el Kevin i per la tarda, com quan jo era jove, al cinema a veure pelí cules de prestigi italianes. Ahir vam veure Una pistola en cada mano, l'únic potable a Granollers i a aquelles hores, de cesc gay y Tomas Aragay. I van haver hi les olors tradicionals i els fums de rigor amb finestres obertes, feia bo. Si ahir escudella, carn d'olla, gall farcit, prunes i pinyons, neules i torrons, avui escarxofes al forn, llom adobat, salsitxes del país, amanida de raves i una escarola, tan km.0 que era a 10 metres del menjador, al 'hort on s'havia fet rtanquilament des de l'estiu. I mostres d'amor de solidaritat, de banc dels aliments i d'aquelles coses que no hi creus pero que deuen ser necessaries.El concert de la nit al Palau, amb nadales convertides a jazz, horrorós per no dis la sinfonica de Lax ' n bustos la nit de Nadal.