amor

Es una gran pel.lícula de la que ja he parlat. Avui ho faré del director, que jo odiava per la seva forma de  tractar la violència i en aquest apartat em segueix desagradant. Peró ha fet una excel·lent film, sobre la vellesa i els seu final i se li ha d'agrair per la seva crua claredat. Es normal que Trintignant, el protagonista de 135 films, l'admiri també ara i que sap que Michael Haneke, el dire, vol que sempre se'l prenguin seriosament. Va guanyar Cannes, te 5 nominacions als Oscars i ha guanyat el Globus d'or  de la ma d'un altre austríac Swarzenegger. Nascut a Munic en plena guerra va créixer en u suburbi de Viena i no va fer cine fins els 47 anys, precisament amb un pel.licula semblant, El setè continent. Busca la provocacio i el que vol es reflexionar sobre coses que es donen per suposades. George i Anne son els noms els protagonistes d'Amor i casualment i això m'agrada casi tots els seus protagonisttes es diuen igual, que es com seria si fes titelles. E cognom sempre sol ser Laurent i si tenen una filla com es el cas es diu Eva. Primer deia que no els canviava el nom per mandra però al final reconeix que es perquè son els noms mes comuns de la classe alta burgesa d'on prove. Per cert ahir en vaig veure al poble sobre perquè Sant Sebastià es el nostre Patró, encara que alguns diuen que ho es sant Gaieta. Haneke es tan ambigu que moltes vegades fa interpretar escenes als seus actors,una vegada como si fossin d'una manera o haguessin fet una cosa i l'altre com si no. J et dic jo que es rar aquest home.