El diari Ara fa una cosa molt interessant. Un periodista, Josep Maria Casasus, que havia estat professor de l'avi, recull uns texts publicats en català dels darrers dos segles. Avui te'n porto un del escriptor Ruyra de 1926, una entrevista feta per Tomas Garces a la Revista de Catalunya. Deia, "es clar que la meva condemnació dels dialectismes no els ha exclòs del tot de la meva obra. Els crec indispensables quan evoquen llur ambient, figures que parlen Català dialectal. El Blanenc irromp sovint en els meus cuadrets literaris. Peró també es Blanes qui aboca la seva llum.
Puc , dir li que, en general, em repugnen aquelles formes que no es troben en el llenguatge viu. Així, per exemple m'abstinc tan com puc d'usar el pronom Hom.Un hom, si. Te un altre sentit i es viu. Tampoc no m'agrada escriure prendre sinó pendre. Ho trobo escrit aixi en els autors classics i pronunciat així en el poble. A mes a mes la reduplicacio de sons aspres em mortifica...De Ruyra tenim, El frare escalfa llits i Jacob i d'altres narracions.
Puc , dir li que, en general, em repugnen aquelles formes que no es troben en el llenguatge viu. Així, per exemple m'abstinc tan com puc d'usar el pronom Hom.Un hom, si. Te un altre sentit i es viu. Tampoc no m'agrada escriure prendre sinó pendre. Ho trobo escrit aixi en els autors classics i pronunciat així en el poble. A mes a mes la reduplicacio de sons aspres em mortifica...De Ruyra tenim, El frare escalfa llits i Jacob i d'altres narracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada