Tots els països seriosos fan prospeccions d'analisi d'escenaris futurs alternatius. Sense perjudicis, no cortar i pegar, pagant folis per res. Algú tindria que haver explorat amb criteri com serem el 2030 o el 2050. La historia actualment ja no es un joc de petits regnes. Per exemple hi ha l'index Gini que tot i no treballar en escenaris reals especifica que segons que ja no tindrà arranjament. EUA, el seu consell nacional d'Intel.ligencia ja te un document sobre el 2030. I aquí no passem del 2014 amb sort. Aquí sembla que nomes hi ha un treball del 93 sobre el 2010 de l'Institut Català d'estudis Mediterranis que ja deia: Catalunya sera frontissa, haura d'agafar el tren el marxa.Pot ser motoret d'Europa. Per marginacio pot optar per la ruptura. Tindrà un nou model de desenvolupament. Si no hi ha ruptura hi haurà resistència.Construïa el país sobre 7,5 milions d'habitants i capitalitzava el que anomenava l'arc llatí. També hi havia un volum que recollia les reunions entre 97 i 2001 mes pesimiste i que en les seves conclusions no feia tantes aportacions.Senyalava que els neoconservadors amagaven les intencions sota l'apel.lacio dels valors d'bans, dispersant esdeveniments, objectius i continguts.El document nordamerica ataca els mons alternatius proposats amb duresa. Escenaris dividits, casos exemplars indiquen cap on por caminar la societat. Res de compromís, molt mètode, ningú content i una realitat que mai es a gust de tothom.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada