mes xarxa

Perter Burke es un historiador britànic que en una conferencia al CCCB ha dit coses terribles, o a mi m¡ho semblen. Hi han institucions i persones que volen difondre la cultura. D'altres limitar la com els tallafocs del govern xines.El repte serà la globalitzacio cultural, amb una xarxa que donara coneixements però que haurà eliminat totalment l'esperit critic. Hi haura mes uniformitat geogràfica però també mes oportunitats de triar. I les universitats presencials aniran de baixa perquè no es podran pagar. Diu que encara li queden l'arquitectura, la pintura i l'escultura i admira al Oscar Niemeyer i a Renzo Piano que ha fet un gratacel a Londres, el The Shard, que no l'importa que sigui mes alt que la catedral de Saint Paul. Li hauria agradat reballar com a conservador de museu i s'alegra de que es pugui triar entre tots els arts. Al renaixement nomes era o gòtic o reinaxentista, medievals o clàssics, segons l'encarrec com li passava a Botticelli. Per aprendre critica ho has de fer amb un professor, en una institució i no ha totes. Al Regne Unit els anys 60 havia 20 universitat, ara 100. Els alumnes de 21anys s'han multiplicat per cinc. Peró s'ha aniran passant a online i nomes quedaran els rics. Ja no produeixen coneixement nou, nomes el difonen. Els think thank son importants en el camp de les ciències socials i aquests si produeixen novetats. Les immigracions s'estan fent tradició i ja son històriques. Exerceixen la seva cultura en un altre lloc però nomes parlen entre ells. Necessiten un segle, tres generacions pe integrar se, mestres tant ho expliquem nosaltres. La cultura ara es popular, no s'estudia com els anys 50. Ho diu un renovador de la historiografia. Com diu ell,"de la enciclopedia a la Wikipedia.