Andorra 1

Quan arribàs a casa desprès de 24 hores de no ser hi, et sents com aquells vaquers que desprès d’una transhumancia tornaven amb el ramat venut. A la tele encara es senten les mateixes noticies dels judici reial i o et fixes en la prima capa de pols que ha entrat per la xemeneia. La neu l’has deixat ales muntanyes i aquí el fred es mes calent Les finestres om les vares deixar,l’aranyeta no ha tingut temps de  fer casa i tot fa aquella olor a soledat i calefacció inútil. Ni el sol que ha entra per les escletxes del es cortines ha entrat ni tingut temps  de fer canviar el color dels diaris vells. T’arrastres com pots amb la bossa e ma i la deixes al dormitori dient que la ja buidaràs deixant la porta oberta.

            Veus que t’has fet vell perquè el fred ja no t’afecte. Que tens ganes de caminar per els prats i boscos amb una camiseta i ja no vols. Els 60 i pocs, pesen a l’anima, saps on tens el cul quan seus i algunes ròtules fan crec crec. Tota aquesta orquestra de sorolls agafa forma de cadira de rodes a la imaginació. Imatge que apartes veien que encara et pot descordar les botes que t’havies emportat per si la neu no t’impedia caminar. Per això vas tan be al’estiu amb les sabates sense cordons. El que els hi passa a l’hivern es que no son compatibles, amb la neu, el fang, les herbes i les pedres. Quan et despulles per canviar te o sentat al llit contemples la boira invasora, la finestra es com un quadre de batalles de vaixell angleses de Tourner. La neu sembla el mar i l'escuma te l’imagines a l’horitzo dibuixat a la bruma.