la tarda

Cau la tarda sobre la gespa  i sobre mi.Amb els ulls humits penso que haig de recollir mes llenya per si plou.Voldria tenir la llar preparada per si vingues.El fred tornara, ella no ho se.Agafo el cotxe i donc una volta per els carrers del poble.T'oblides de passar per la biblioteca. I no deixes de mirar per si veus la furgoneta. Vas a poc a poc mentre pensàs que diràs al sopar de la nit o fins i tot si hi aniràs. Quan t'acostes a la frontera del riu, aprop del bosc i el prat, tot et recorda la seva manera de ser que tu, a diferencia d'altres no has sabut aprofitar. De fet, t'han dit que no saps ni preparar el foc. Has agafat la pista  equivocada una vegada mes i tan pres la llenya el ploramiques de torn. Vas sobre una placa de gel sense fre i la patacada pot ser greu de necessitat.  Pot ser veies la sortida però no hi vas arribar a temps. 5 anys son molts diu ella. I la gent te presa, se'ls hi acaba el temps. De fet et deixen com un tronc vell i podrit per aliment del sotabosc. A la vora del riu veig una furgo, que es la de correus, groga igual. Ara se que hi han cartes que no arribaran mai i que ningú les voldrà obrir si les troben. Ara la foscor ja es mes nítida i veus pitjor del que ja veus fins i tot amb olleres.La vida t'ha fet un perdedor inexpert. No saps estimar et van dir.Peró saps també que una sola mirada et fa percebre de que anirà tot. L'error es que tu et pensaves que buscaves el caliu de la llenya i et vares trobar ferro colat, que en diuen ells. Ho ha aconseguit. Et felicito fill. Caig, com la nit, en la mes profunda tristesa.