Andorra 2

Agafaries la destral, o la maquina llevaneus, i arrambaries amb tot.Veuries com l'estri s'enfonça en la neu, flonja, podrida, de vegades dura, i mai saps que hi trovaras a  sota. Has de controlar la força per no esgarrarte la cama, el pantalo , la pell o l'os. T'has de procurar no fer te sang, tan maca com hi queda a la neu, i no suar gaire aquella camiseta blanca que portes a sota de la xaqueta de llenyador canadec que el va regalar un pilot immigrat. Pero segur que si et ferisis t'en sortiries, peque ho has vist fer a moltes pelis. I la teva debilitat jugaria amb la natura i et pensaries que jugaries al vell Oest, mentre el somni s'et emporta i no arrives a apretar el gallet. Al desperta estas content perque saps que no has tingut que anar a la preso, qui sap si a  la forca i haguessis salvat la santa, hauries quedat trencat, violat i segur amargat i amagat.  De fet ja tens la lenya que cap al cotxe i t'en vas cap casa quan cau la nit, vorejant aquests nuvols de color vermell plom esquivant aquesta aigua neu que al jardi es neu. A tot aixo l'Ares porta 15 minuts esperant la rebuda. quiet  i esperugit encara perque patina sobre el parket, ell que sempre es treu les botes per entrar a casa. Per sort sempre queda aquell paquet de lenya seca que vas deixar fet al marxar i tots sabem que cremara a la primera.