L'avi de fet, no ha pogut bufar amb tu cap espelma des de que et vaig conèixer quan tenies dies. Si tot fos mes normal, a lo millor avui estaríem a un poblet de la Costa Brava, que es diu Llança, si tu haguessis vingut a passar les vacances amb nosaltres. Es un racó ja tocant a França on un amic meu te un apartament que de vegades ens el deixaria. Hi ha uns bons restaurants fins i tot amb estrella Michelin i sobretot si hi vas a passar uns dies, unes tumbones que jo encara no he vist, de pedra, on diu que es llegeix de meravella. Ara, quan siguis mes gran, podrem llegir els llibres que quedem i junts viatjarem d'aquesta manera per el nostre mon tan petit ara. Si de moment l'unic que podem fer junts es llegir cadascú des de el nostre jardí amplificarem el plaer de llegir, aprendre i ens explicarem el que hem interpretat cadascú. Veuràs com en acabar un capítol o una frase, et recordara tot lo bo que encara ens queda per passar i se't dibuixara un somriure d'esperança en aquesta carona que ara mateix veig a la foto del paraigües. Miraràs mar enllà i ens recordarem l'un de l'altre per molt mars que ens separin. Hi ha un ritual també que serà imaginar com canvien els colors del cel a mida que avança la fresca a les nostres respectives costes. Llança esta protegit per bunkers. Algun imbecil es creia que si algú ens atacava per mar l'aturariem. Et parlo de Llança per que hi conec l'apartament, però si tires cap França. hi ha Colera, i sobre tot la Cala Sant Jordi. Aquell es el mirador des de on crec que quasi ens veuríem, sobretot ara que tinc olleres, lentes, noves. Hi veig tan que em mareijo. Aquesta serà molt aviat la manera de viatjar de l'avi. Això no es viatjar et diran, seure en una tumbona i pensar en la neta. Si que ho es. O no. No es viatjar . Es poder passar les vacances amb tu. La vivencia val el viatge. Felicitats Julia!!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada