dimecres, 24 de setembre del 2014

el casori

Et sembla que ens casem? diu un de la parella. Els que no son de la parella en fan un altre. Esteu segurs?. Doncs si. Es comença per els papers. La administrativa diu La Rosa es casa!!!! per telefon. 6 mesos. que duran uns sis mesos mes.Visita al jutge de pau, senyor Bonamusa. Ja amb una edat te un suplent per ajudar lo, l'entranyable Alfons que balla sardanes amb la núvia. Quatre bromes. Tireu l'arroç a fora que desprès s'ha d'escombrar. I el dia. Abans de la tardor proposa una de les parts. Hi ha l'11 de setembre ple amb la diada, doncs el 18. La boda era a las 12, una pel.lícula rodada a casa els avis de Sarrià, va donar l'hora. Uns amics de la Cerdanya ens explicaven il.lusionats que van casar la filla i nomes van ser 14 amb neta i tot. Nosaltres rèiem. Serem 7 amb neta i tot, l'Annia, perquè tu i el pare esteu massa lluny. Es preparan els anells en secret recolzats a la lluna, es cus un vestit amb il.lusio, la llista de bodes vindrà per internet, s'encarrega una taula rodona per fer festa i una habitació amb vistes al mar. A mes dels SIIIIS corresponents i forts, dubtes entre el vull i el pare,  l'Alfons mateix porta la núvia a davant del Mas que presideix l'antiga sala de plens del consistori. Abans el Kevin havia recitat un vers com mai ho ha  fet i lliurat el ram preparat per la mes dissenyadora florista de Catalunya. Peto molt assajat, i afora, a mes d'una calor de justícia cau l'arroç i els pètals, per part de la Montse que moments abans havia recollit el ram tirat d'esquena. Havia plorat i el Carles l'intenta ajudar a fer se la ratlla dels ulls humits. Ni una anima per el carrer. Havíem dit secret, però tant!!. Arranco el cotxe i sento un soroll. Son les llaunes que perfectament havia posat el Barcons que no es va atrevir amb el Just married. Recollim el cotxe que ha confós una pared amb les llaunes i seguim als testimonis i fills Blai, Gala i Annia que coneixen millor que ningú el camí de l'Apat. Les fotos parlen d'un dia molt bonic i inolvidable. Desprès de mil petons i abraçades, cadascú segueix el seu sender cap a les platges ampurdaneses que escoltaran els últims onatges de la gatzara feliç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada