dilluns, 29 de setembre del 2014

la lluita injusta

Aquesta setmana el pare tindra un altre judici a on s'intentara que us donin una ordre d'allunyament. Els fets, no els sabem, Potser aquella nota que et va deixar a l' escola per felicitarte. Si prosperes, igual te que marxar de Vancouver. No se la pot jugar a trovar vos a un supermercat, en un cafe o una parc. El millor de tot es la frase que m'ha dit. A veure si tenim sort i ens toca un jutge persona. La justicia mai no tindria que ser una questio de sort. Hi han uns fets, unes proves, unes lleis, i la interpretacio personal, allo de que si la violada portava la  faldilla massa curta, practicament no tindria que  ser considerada. L'altre cosa es perque unes persones dediquen la seva vida a destruir als d'altres. Si et creues amb una d'elles , i no te'n dones compte a temps has begut oli que diem aqui, L'advocat li aconsella al pare que vagi a judici per aconseguir que no donin l'ordre d'allunyament. Mes diners i mes pena a una historia que no tenia que haver comença mai. L'unic bo ets tu. Estic segur que arribara un moment a la vida de tots nosaltres que sabras posar les coses al seu lloc. I veuras la veritat del perque d'una lluita tan inutil com injusta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada