el Pol

Avui Júlia, hem anat a conèixer un cosinet teu. Suposo que es cosinet. Els Grau nomes tenen nens i els Salvany nenes. A la habitació 212 de la clínica Sagrada Família, hi havia un nen preciós, moreno com el seu pare que ha sortit per mitja d'una cesarea, deixant a la Yaiza feta una coca. Li hem portat, mira que  es dificil portar alguna cosa, una vaca de Bigues. I despres han arribat bombons, i d'altres peluixos. Flors no que les acaben treien a fora de la habitacio. Semblava realment el camerot dels germans Marx. Amigues, germanes, sogre, avis, companys de feina,amics de tota la vida, germans i tota mena de relacions que finalment ha de sortir al passadís per poder parlar. He estat content de veure la Joan Caballero. Hi hom esperant que el nen del pijama a ratlles es despertes. Una mica mes i s'agafa al Jaume. Pel que sembla quan sou tan petits nomes us desperta la gana. La converse, l'alegria i els records eren tan agradables que no feia falta fer se un selfie.La zona verda ens reclamava així com el cotxe que no li agrada baixar a ciutat per la polucio. M'han dit que esperes a una amiga. Que arribava en 10 minuts. Ja ens els coneixem aquests deu minuts.I el Pol que encara no s'ho mirava.