La claredat , la força i la passió amb que escrivia esta en aquest text que us transmeto de 1907 a la Solidaritat. Podria haver estat escrit avui, però el noucentisme, les decepcions i el seny han enterbolit el seu retrat, pro el crit de la terra es aquest;" i la terra no es carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que es ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per regir se, i ho crida en tots els seus fills, republicans, monarquics, revolucionaris,conservadors, pagesos, ciutadans , blancs, negres, rics, pobres. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres ni rics, ni ciutats ni pagesies, ni partits ni res mes sobre d'ella que un gran afany d'acallar-la, i satisfer-la, perquè sols quan ella sia em pau podrà cadascú ser republica, carlí, Pagès, blanc o negre, ric o pobre,d'una millor manera que abans."Extret d'un article titulat "L'alçament" sobre la transversalitat del moviment catalanista. On discutia amb Maura que una llista unitària no era una pila de noms, era un alçament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada