Avui us en porto un autor però que no citares el nom per no comprometre'l donat els dies que son i els coses que han passat. Donaré però moltes dates que sera relativament fàcil identificar lo. Tocat per els mortals fets, la seva única passió es donar color a cada vinyeta (nom d'un metge d'aiguafreda). Ensenya novela gràfica, el capbussa diariament a la premsa i el personatge que mes be creu que ha dibuixat es el seu fill de 16 anys.El seu selecte canell li permet ser guionista de tele,entrar en la premsa rosa o fer tires comiques setmanals.Traduït a forces idiomes te com a minim mes de una dotzena de noveles grafiqeus, moltes d'elles de caire gai. Fugint de la simple pedagogia, el seu pitjor moment vital va ser el coneixement de la pandemia del SIDA i els dubtes i els armaris el van portar a enamorar se i estar casat amb una dona 12 anys.Sortit del capitan Trueno i el Jabato i el Guerrero del antifaz, els dibuixos inicials son indis i vaquers als marges del paper d'embolicar l'esmorçar per l'escola. I inmediatament ve la primera revista d'humor feta a classe per tots els companys dita Els Ximplets.Va comprar les seves primeres pintures en una drogueria, Balius, que ara es un bar de copes . La façana i els aparadors originals li donen la mida de la manera de viure com viu, amb les mateixes essencies del passat al Poblenou. Coneix tots els racons de la ciutat des de que estava tancada al mar. A leshores va començar a dibuixar mons de paper per poder hi anar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada