insipid

Es Alló que diem que no te gust de res. Hauríem de tornar els orígens per potenciar molts altres gustos i posibilitats. Ressaltar els sabors sembla una feina de l'epoca contemporanea, oblidant com eren abans de tant marketing culinari. Es evident, ho veiem a taula cada dia, que hom necessita mes sals i sucres. Ens acostumen a solis i líquids que modulen i enganyen la nostra percepcio gustativa. Les quantitats d'aquests efectes especials ens allunyen de la condicio natural del producte. La insipidesa es un insult. Comporta, com una bola de neu, consums estimulants, de sabors que provoquen dependencia i anulan el proces gustatiu. Col·laboren amb l'estres al nostre desequilibri intern. Els metges ja ens diuen que no en prenem tants. Perque això valora l'artifici per damunt el natural, mes enlla de una modificacio de dieta. La doble moral del diccionari que diu de la insipidesa que es una mancança de sabor. I això la carrega d'estigmes i perjudicis.La seva qualitat es desplega en tots els sentits com diu un llibre, Elogi de lo insípid. Els xinesos o separan  tan, insípid i enganxats, hi que li diuen la mateixa paraula dan. La insipidesa representa a la cultura xinesa un ideal comú per les diferentes arts. Els sabors ens lliguen. La insipidesa no es una moral de solitaris que viuen retirats.Quan cap sabor ens domina, ni te privilegi, es quan mantenim l'equilibri i la lògica. La preferència fa el desordre i enfosqueix la transparencia. Ni Zan un paisatgista volia quadres monòtons on tots es fongues i dissolgues. Confuci deia El Tao e l'home de be es insípid, però no cansa.