l'optimisme

Com cada any des del 2010 li dedicarem un blog a l'optimisme. Per aquestes dates, entrevistadors, entrevistats, cometaristes tertulians i opinadors s'esforcen per donar senyals de futur optimista.Hi han els que diuen que son realistes i per tan l'optimisme no existeix, no te comentari. D'altres el situen en futur mes o menys llunya però sempre impredicible. Per exemple el filosof John Gray, brillant pesimiste recogut mundialment creu que l'home sempre s'acaba destruint ell mateix i acabara complint el nou cicle de la barbàrie endegat. Els pessimistes son mes interessants i contundents.Tan es així que els optimistes fan relats negatius i desesperants per tal de fer se veure que si ho fessin al contrari ningú els faria cas. Peró en el fons no volen que es compleixi res del que vaticinen. Blinden així el seu també optimista conservadurisme. Els optimistes en treballen els seu humor. També la seva bondat i positivisme. I encara que tenen menys a on triar, jugant jugant es poden arribar a trovarse l'un i l'altre. Treball n'hi posaran l'un i l'altre, s'arremengaran i agafaran embranzida per l'any que comença. Si en la cursa cap la destrucció i negror social trobem algun altre optimista, que ho sigui de veritat, tot això que hi haurem guanyat. I ja serem dos.