EL FOC DE FUSTER

Es veu que, si hem de jutjar per la nomenclatura emprada en els programes de festes, hi ha dues classes de foc: el foc natural i el foc artificial. És clar, els programes en qüestió només esmenten aquest últim i, com és sabut, en plural: “focs artificials”. L’altre, al qual per anomenar-lo d’alguna manera li direm “foc natural”, és tot el contrari d’una festa: és el foc de la catàstrofe, fill de la casualitat o de la traïdoria, devorador atzarós o malèvol de riquesa, i justificació del Cos de Bombers. El “foc artificial” hauria de ser, d’acord amb l’adjectiu, i d’acord amb el seu enquadrament lúdic, la pira -tota pira- provocada amb intenció de gresca o d’espectacle, gratuïta i innocent. Però el sentit consagrat de la paraula limita l’ús del terme “foc artificial” al cas en què el combustible aplicat a la diversió siga la pólvora. “Focs artificials” són, solament, la traca, el coet, la carcassa, la bengala i tots els altres productes de la mateixa mena. La seua “artificialitat”, en conseqüència, posseeix una qualificació particular: es tracta d’”artefactes” i constitueixen una especialitat fabril, el nom de la qual, “pirotècnia”, ja ens indueix a pensar en combinacions de laboratori, meditades i experimentades, [...] Tanmateix, la classificació del foc en “natural” i “artificial”, que ens brinda la terminologia festera, no esgota el quadre: sense anar més lluny, aquí tenim les falles, i amb les falles les altres fogueres afins, que els pobles de totes les latituds encenen per commemorar algunes dates clau dels seus calendaris. Les falles no són foc “natural”, perquè allò que s’hi crema no és riquesa, sinó sobrant de riquesa (i permeteu-me el distinguo); ni hi existeix destrucció, sinó malgastament pròdig. Per altra banda, tampoc no entren en l’apartat dels “focs artificials”, l’àmbit dels quals, ja queda consignat, és el de l’estricta pirotècnia. Les falles de Sant Josep, com les fogueres de Sant Joan o de Sant Antoni, són, almenys ara, incendis de luxe. Si volguéssem completar la classificació esbossada al principi, li hauríem d’afegir, doncs, un nou apartat: el del “foc ritual”. I jo diria “ritual” al foc de les falles i altres semblants, perquè el seu origen s’enfonsa en fosques litúrgies primitives, i perquè mantenen encara alguns trets d’aqueixa procedència.