diumenge, 5 de juny del 2016

LA COMPETENCIA

Joan Creixells escriu a la publicitat el desembre de 1925 a la Publicitat aixo: Durant uns quants dies aquesta plana de La Publicitat ha tingut l’honor de contenir, per segona vegada, la signatura de Josep Maria Tallada. La primera vegada fou amb una conferència sobre el problema bancari a Espanya. En ella, el senyor Tallada, amb el contacte amb la qüestió que li permet d’estar vivint el problema i amb la claredat d’idees fonamentals que caracteritza el teòric, exposava la situació bancària d’Espanya i els perills per què pot passar. [...] La conferència donada darrerament a Sabadell té un caràcter molt més elemental. Però és una introducció tan clara als problemes econòmics de la postguerra, que en ella es descobreix de seguida les qualitats d’economista lúcid i remarcable pedagog que caracteritzen el senyor Tallada. [...] És molt difícil d’establir la correlació que hi ha en certes professions entre el valor de l’home i l’èxit que en elles obté. Però, evidentment, hi ha professions en les quals hi ha un anivellament més íntim que en altres entre el propi valer i l’èxit. Hom pot ésser un gran poeta i no tenir cap èxit com a poeta. Però difícilment es pot ésser considerat un gran general o un gran comerciant si es perden constantment batalles o es perden constantment diners. [...] Per a un comerciant o per a un home ficat per compte propi o per compte d’altri en els negocis, tot negoci d’èxit és un punt a favor, tot negoci equivocat és un punt en contra. Doncs bé: en la seva intervenció en la vida bancària barcelonina, el senyor Tallada té un notabilíssim punt a favor. En la crisi de preus dels anys 1920-21, en la qual tants de negocis anaren en orris, hi hagué a Barcelona, com és sabut, una formidable crisi bancària. Tots els bancs que més o menys feien préstecs sobre mercaderies, sofriren pèrdues considerables, que algun àdhuc no pogué resistir. Hi havia un banc, els negocis principals del qual eren precisament els de préstec sobre mercaderies. Aquest banc era el segon entre els que tenien més diners esmerçats en l’operació perillosa a Barcelona, i el primer en la proporció d’aquests préstecs amb el seu capital. El banc en qüestió sortí de la crisi pràcticament intacte. El senyor Tallada tingué una part principalíssima en l’afortunada liquidació d’aquell període perillosíssim. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada