Ara resulta que el responsable era la premsa catalana. L’escòria és la premsa de Catalunya, diu el senyor àrab, president del Màlaga.Havia escrit al Twitter això:
Tot en àrab, com pertoca al president del Màlaga. Ozú.
Tot va començar quan dimarts van preguntar a l’entrenador del Màlaga, Míchel -madridista, exjugador del Madrid, emblema del madridisme, tot ell Madrid-, si podria passar com va passar amb Valdano i el Tenerife fa 25 anys. La resposta de Míchel va ser: “¿Valdano? Yo soy mucho más madridista”, tot i que després va dir que és un professional que sempre busca la victòria. Però el merder ja estava organitzat.
Tuits a la xarxa de seguidors del Barça, sospites que el Màlaga es podria deixar guanyar, quan aquest senyor de molts calés i poc cervell va dir això de l’escòria. I tots els catalans, sense excepció, al sac de la ronya. Siguin del Barça, de l’Espanyol, de futbol o de bàsquet, de res o de tot, blancs o negres, alts i baixos. Escòria. Segons l’Institut d’Estudis Catalans: “La part més baixa o vil d’un conjunt, especialment de persones”. Som això.
Hores més tard ho matisaria: “Em referia a la premsa catalana”. És igual quina: Mundo Deportivo, Sport i L’Esportiu. La redacció d’esports de RAC1, de Catalunya Ràdio, de Ràdio Barcelona o de la Cope. De TV3, de TVE a Sant Cugat o de les diferents delegacions. Tots sou escòria, redaccions d’esports.
Us ho diu el president del Màlaga. El xeic Abdullah Bin Nasser al-Thani, que l’any 2010 va pagar 30 milions d’euros a la família Sanz, la d’aquell president del Reial Madrid que va confessar a la Kamentxu Marín a la contra d’El País que no portava calçotets. Al-Thani va iniciar una política d’inversions gastant-se 137 milions d’euros a Màlaga dues temporades.
El Màlaga va contractar noms com Van Nistelrooy, Toulalan, Cazorla, Demichelis, Joaquín, Baptista, Isco, Monreal, Maresca, Sergio Sánchez o Saviola, amb un entrenador com Manuel Pellegrini. El Màlaga arriba a jugar la Champions el 2012, però aquell estiu el personatge deixa d’invertir. Sembla que els motius mai explicats van ser no poder fer un negoci a la costa del Sol: l’ampliació del port esportiu de Marbella i la construcció d’una zona comercial on invertia més de 100 milions d’euros. Se li va concedir l’obra a Al-Thani i encara està tot empantanegat. Tant, que fa uns anys ho comprava tot i ara ho ven tot, fins i tot la gent del planter del Màlaga.
Aquest senyor és el de l’escòria. Ben fet el Barça de denunciar-lo per haver posat el final d’una lliga sota sospita, en una temporada amb estranyes resolucions. I que no em vinguin amb una mala traducció de la piulada. Si no vols pols, no vagis a l’era. Tot el dret d’escriure-la en àrab, però si no vols conflictes i, com a president del Màlaga, l’escrius en castellà, que, a més, ser mes aplaudit i ovacionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada