Fa tan sols uns mesos la Generalitat de Catalunya va retre homenatge a Antoni Subirà en l’acte de commemoració dels 25 anys de la política de clústers que ell mateix va iniciar. Tristament Antoni Subirà ens ha deixat, i és moment de reflexionar sobre tot el seu treball relacionat amb els clústers i l’impacte que ha tingut a Catalunya i més enllà. Subirà va ser un dels pioners a aplicar les polítiques de promoció i desenvolupament econòmic basades en clústers, un concepte nou ideat pel professor Michael Porter en el seu llibre The competitive advantage of nations el 1990. Quan va ser nomenat conseller d’Indústria, va rebre un manuscrit del llibre de part del professor Eduard Ballarín, company seu de l’Iese, i automàticament va quedar molt interessat pel seu contingut, fins a tal punt que l’any de la seva publicació va designar un equip dins la conselleria d’Indústria, Comerç i Turisme per treballar-ne l’aplicació pràctica a Catalunya. Uns anys més tard, el treball de clústers de Catalunya va ser destacat com a exemple en el llibre del professor Michael Porter On competition (1998), i diversos estudis del cas de Catalunya es van utilitzar a l’escola de negocis de Harvard. Així mateix, vint anys més tard el reconeixement internacional no ha parat de créixer per tot el món, fins al punt que Catalunya ha esdevingut seu d’institucions globals de clústers com el TCI Network o la Fundació Europea de Cluster Excellence, que han estat presidides i promocionades pel mateix Subirà.
El més destacable de tot és que el model que va desenvolupar el conseller Subirà va funcionar. En el llançament del model de política de clústers del govern francès, Subirà va ser presentat com el conseller que havia doblat el PIB de Catalunya en deu anys utilitzant els clústers. Ell mai va fer aquesta afirmació, i de fet no parlava gaire de clústers durant el seu temps al càrrec. Estava convençut que si dedicava l’atenció a l’eina de les iniciatives de clústers es tornaria un objecte de “desig polític” i recerca de subsidis. En lloc d’això, sempre parlava d’objectius més amplis, com “la internacionalització de les empreses catalanes” o “els nivells de qualitat per entrar en cadenes de valor globals”. Uns objectius amplis i ambiciosos, però portats a la pràctica de manera realista, treballant de manera propera amb els emprenedors locals, microclúster a microclúster fins a cobrir tot Catalunya.
Gràcies als seus orígens en la indústria tèxtil a Mataró, comprenia perfectament el potencial i les limitacions d’aquells emprenedors locals. D’altra banda, els estudis cursats al MIT (Massachusetts Institute of Technology) li van obrir la ment a possibles oportunitats a l’estranger. Aquesta combinació és la base de la seva política de clústers, que volia motivar els emprenedors dels clústers de Catalunya i ajudar-los a convertir-se en empresaris globals. Subirà mai es va deixar portar per l’última moda del moment per escollir els “sectors guanyadors o estratègics”. En comptes d’això, va treballar amb tots els sectors presents a Catalunya. Quan molts no veien futur en el sector tèxtil o en la joieria, ell va ajudar-los a transformar-se en el que avui són: alguns dels sectors catalans més importants (amb empreses com Mango, Desigual i Tous). Un altre exemple el trobem en el clúster dels assaonadors de la pell d’Igualada, que en l’estudi del cas de Harvard el 1995 es va anomenar “la Ventafocs” dels sectors. Vint anys més tard, aquest cas és estudiat com una història d’èxit de la transformació d’un sector tradicional, i competeix actualment en el negoci de les marques de luxe més sofisticades.
Antoni Subirà no disposava de subsidis de la UE ni incentius fiscals per oferir i, per tant, es va dedicar a ajudar aquests clústers mitjançant la creació d’avantatges competitius reals, arrelats al territori: centres tecnològics, instal·lacions per fer tests de qualitat, serveis comuns compartits... En definitiva, construint i millorant la qualitat de l’entorn del clúster i no donant un subsidi o un benefici fiscal. Una bona prova d’això és que els clústers catalans han demostrat una resiliència essencial davant les crisis i l’augment de la rivalitat en costos de producció més baixos d’altres regions econòmiques.
La contribució d’Antoni Subirà no es va acabar quan va deixar el càrrec de la Generalitat, l’any 2003. Lluny de dedicar-se a tenir una jubilació relaxada, va tornar a la seva antiga feina a l’Iese com a professor per seguir compartint de manera generosa la seva experiència, i va participar en seminaris i conferències arreu del món.
El seu caràcter obert i el seu interès innat en cada emprenedor que coneixia i en cada sector nou en què treballava van fer que la seva experiència arribés a un ampli ventall d’audiències. Els seus esforços anaven des de treballar amb l’ex primer ministre finlandès Esko Aho, en una proposta per afrontar la bretxa europea d’innovació mitjançant les polítiques de clúster, fins a assessorar les autoritats locals del Cauca (Colòmbia) sobre com desenvolupar els sectors artesanals en comunitats indígenes rurals. Sempre amb el mateix somriure i amb respecte cap a l’emprenedor, ja fos el conseller delegat de l’empresa automobilística alemanya més important o bé un petit assaonador de cuir.
Així doncs, la principal contribució d’Antoni Subirà als clústers segurament ha estat que ell mateix en fos part, establint un diàleg real amb els emprenedors sobre oportunitats, i no només problemes, i aconseguint aïllar el procés de la política. És a dir, fent dels clústers una eina cap a un objectiu final, buscant crear empreses més competitives que proporcionin salaris i impostos per continuar millorant la qualitat de vida dels seus ciutadans. El seu llegat viurà en les idees que ell mateix va crear, en la gent que ha inspirat i en l’impacte que va tenir en la seva estimada Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada