La notificació va arribar uns dies abans de les vacances de Nadal. La direcció de l’escola Wednesbury Oak Academy, del poblet de Tipton, a la regió anglesa de les West Midlands -uns 200 quilòmetres al nord-oest de Londres-, sol·licitava als pares dels alumnes una contribució “voluntària” de sis lliures (8,13 euros) per comprar equipament esportiu i lúdic per ser utilitzat pels infants.
La sorpresa va arribar en tornar a l’escola l’any nou i conèixer les regles que imperaven per gaudir del material adquirit amb les aportacions de poc més d’una vuitantena de famílies dels 450 alumnes del centre escolar concertat. Només els fills d’aquelles famílies que havien contribuït a sufragar-lo el podien fer servir immediatament després de dinar. La resta, no. Una manera de segregar i dividir econòmicament l’alumnat entre rics i pobres segons el poder adquisitiu de les seves famílies, van denunciar alguns afectats a través de les xarxes socials. Angela Moore, la mare d’un d’aquests alumnes, va posar en marxa una petició perquè se suprimís aquesta pràctica. Sis-centes persones li van donar suport.
Un diari local va difondre la notícia dimarts, dimecres va saltar a les pàgines de la premsa nacional i ahir els mateixos diaris de Londres recollien l’acord de l’òrgan de govern de l’escola per suspendre el que la directora, Maria Bull, va qualificar de “programa pilot”. Bull ho va justificar com una petició del consell de pares, una afirmació que l’òrgan va desmentir.
Dos cops a la setmana
Dimarts Bull va defensar el “programa pilot” des de les pàgines de l’ Express & Star, un diari local de la regió, argumentant que “un parell de cops a la setmana” els alumnes de les famílies que no havien contribuït a pagar el nou material adquirit podien jugar-hi, conjuntament amb els infants de les famílies més benestants. La directora de la institució, a més, denunciava alhora una campanya d’assetjament a les xarxes socials. “Les escoles tenim mala premsa per simplement intentar fer coses que beneficiïn els nens. Demanem només sis lliures anuals per comprar material nou. I estem parlant d’una estona de 20 minuts d’esbarjo, que és una activitat extraescolar després del dinar. No és acceptable que els pares amenacin el personal del centre i la directora”, lamentava.
Més enllà dels detalls concrets del cas, i de l’hipotètic victimisme d’uns o l’exageració d’uns altres, els fets a la Wednesbury Oak Academy són un termòmetre més que evidencia l’enorme pressió existent sobre els pressupostos dels centres escolars públics i concertats al Regne Unit. Des del 2017 moltes escoles del país han demanat aportacions especials als pares per arrodonir els seus pressupostos i arribar amb diners extra recaptats de les famílies allà on abans arribaven fons del Tresor.
Una denúncia que ha tornat a posar sobre la taula el parlamentari laborista per West Bromwich Adrian Bailey: “Les escoles -deia ahir al Daily Mirror - s’enfronten a una crisi financera a causa de les retallades del govern. Estan obligades a demanar contribucions als pares per a equipament que s’hauria de cobrir amb el pressupost normal de l’escola”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada