Bon Any Julia. Avui fa 8 anys que et vaig coneixer. Van ser nomes uns instants. Haviem volat desde BCN la nit de fi d'any. A Vancouver ja erets a casa l'avia. Et vaig poder agafar, descalç i amb les mans netes menys d'un minut. Pero tot i aixi em vas poder mirar uns segons, com fan de vegades l'Annia i l'Emma i amb el ser intel.ligent que porteu dins de petits i que els grans us fem perdre de vegades, amb la mirada em vares dir: Ets el Meu Avi. I aixo sera suficient perque quan decideixes, que ho faras, encara que sigui nomes per la crida de la sang, tornar nos a trovar, ens RECONEIXEREM. Soc molt feliç perque el pare m'ha expliat que tens molt bones notes al col.legi, que nomes hi has faltat 4 dies i potser el mes important, que ets la lider natural de la teva clase. Naturalment s'enten que per be. Felicitats, que pasis un magnific 2018, al que li demano, encara es d'hora que ens poguem retrovar. Es un dels principals motiu per lluitar contra la malaltia i et prometo que m'esperare a veuret, tornar te a fer un peto i comprobar que aquella fotografia de la platja on esteu les tres, es una realitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada