Catalunya ha tancat el 2017 amb els preus de l’habitatge més alts de tot l’Estat, amb la ciutat de Barcelona al capdavant. La capital catalana, a més de ser la ciutat més cara, és on més pugen els preus dels pisos nous, gairebé un 10%, mentre que a Madrid ho han fet un 6,8% i en el conjunt d’Espanya un 5%, segons l’informe de Sociedad de Tasación.
Aquest estudi situa Barcelona com la ciutat més cara d’Espanya amb uns preus que s’aproximen als del 2007, just abans de l’inici de la crisi. També el preu del lloguer a la ciutat està al voltant dels 800 euros mensuals, la mateixa xifra que l’any 2008, poc abans de la davallada de preus per culpa de l’esclat de la bombolla immobiliària.
L’accés a un habitatge digne és un dret dels ciutadans, i és una evidència que a Barcelona és un problema cada vegada més gran, perquè a l’encariment dels preus de venda s’hi suma també l’augment del lloguer.
La falta d’oferta de lloguer, amb un parc que no creix, es troba amb una demanda en augment, ja que tant els salaris estancats com el record de la crisi hipotecària fan que la gent prefereixi llogar que comprar. Si a això hi afegim la pressió del turisme i una millora de l’economia internacional, no és estrany que el fort encariment del lloguer sovint acabi comportant processos de gentrificació que obliguen els veïns a abandonar els seus barris.
És urgent que les administracions intervinguin en diversos àmbits. Un és la rehabilitació dels habitatges en mal estat i, en aquest sentit va la reclamació de l’Ajuntament de Barcelona de recuperar la llei de barris: un model segons el qual l’administració local i la Generalitat assumeixen cadascuna la meitat dels costos dels projectes de millora.
L’Ajuntament, de fet, no espera i ja invertirà 50 milions aquest any i 68,5 el 2019 -quan hi haurà les municipals- per dur a terme 354 actuacions de millora en 16 barris seleccionats. La previsió del consistori és aconseguir rehabilitar 200 dels 250 edificis vulnerables que la Universitat Politècnica de Catalunya ha calculat que hi ha a la ciutat. És important que aquestes millores no siguin només urbanístiques, ja que encara podrien accentuar els processos de gentrificació, sinó que incloguin projectes socials. En aquesta línia, dels 50 milions previstos per al 2018 quinze seran d’inversió social.
És un primer pas. Cal actuar i ràpid abans no sigui massa tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada