el casament

Va ser precios i molt emocionant. El Blai i la Gala ens van encomanar els seus nervis, la seva il.lusio, pero sobretot les excelents persones que son, cosa que es corresponia exactament amb els convidats. T'en parlare varios dies per que es la boda de la decada. Arribada dels primers a Mas d'Osort, a les 4.45. El Blai arreglan disposicio de taules i imposant un detall floral a la solapa, als convidats vips. A mi em va posar una Rosa blanca, primera emocio forta, que guardare sempre al costat d'una foto. El Pau elegantissim, amb una camisa blanca de coll sobrat i un Kevin, amb traje per primera vegada, com una posada de llarg tambe molt cuidada. Primeres arribades de cotxes, retras dels autocar, i la novia amagada per fer l'entrada amb el seu pare, l'Enric, que cofoi estaba l'home. Hom aprofita per saludar se i coneixers o reconeixerse si havien pasat foces anys. La gent es movia per una gespa enorme, al costat d'un llac d'aigua verda proveit per unes fonts que brollaven i refrescaven el voltan d'una carpa i les rengleres de cadires tapissades de blanc (importacio costum americana). Uns nuvols de foto, evitaven que ens envais un sol de setembre lluminos. Ja ha arrivat tothom i s'omplen les butaques. Sona la Champions i enfilen el passadis, el Blai i la Tere. Sonen els primers compasos i s'acosten la nuvia-princesa, preciosa com sempre, del braç del pare casi de xaque. Dema els parlaments i mes.