els parlaments

Comença doncs la ceremonia conduida per el jutge de pau, despres de l'emocionant passadis de la nuvia. Comença l'Enric, el seu pare, que reflectia d'una banda l'especial estima que te a la Gala i lo "princesa" que es ella. Deia que a un dia a la platja, quan tenia pocs anys, la va picar una abella, El pare solicitit va recordar que el fang atempera el dolor i mitiga la picor, i la va embadurnar. El resultat va ser que la curosa Gala, va estar varis dies sense parlar li. Plors de la Gala. Despres la Laura, una de les seves millors amigues va glosar l'origen i la categoria incondicional de la seva amistad, reflexa maxim de tots els bons amics que tenen aquesta parella. Plors de la Gala. I surt el Joaco, l'entranyable i nobel amic argenti, padri en aquesta ocasio, que te el Blai. Malgrat les bromes i acudits en el discurs, plors del Blai. I arriba el per a mi, desconegut Merca. El relat del principi de l'amistad, el cole, el pas per l'institut fins la certificacio de l'amistad, va donar pas a la confesio de seu amor per la Gala i la proposta realment habil d'aprofitar el montatge i casar se ells. Plors i riures del Blai, lliurament d'anells, petons esperats i signatures d'un munt de testimonis certificant aquesta veritable exposicio d'un magnific amor.