dimarts, 21 de setembre del 2010

i la festa

Molts dels convidats es van quedar a dormir a la casa rural, la de colonies, o a hotelets del voltant. Ningu es volia perdre la ballaruca fins arribar al txoxolata amb xurros de les 4, i si mes no. estar al maxim de temps junts amb persones que estimes i que a lo millor trigaras a veure. No va obrir el ball el pare, deixant altre vegada la nuvia al marit i es que rapidament la gent es va començar a decalçar per intentar puntejar la complicada musica de l 'epoca del ballarins. Nomes recordo un vals del Sabina, potser l'unic lent o agarrao i despres alguna peça emblematica dels Rolings. Semblava com si el DJ, volgues plegar abans de l'hora, perque sempre he pensat que un bon punxa discs, te que tenir la pista sempre plena i en moviment de malucs. Per cert no es veritat aixo que ha dit una universitat americana que si fas 8 determinats moviments ballan, lligues segur. Tenir les taules aprop anave be per seure de tant en tant. I els que no paraven eren els xicots de la barra lliure. Intentaven mitigar la frustacio que tens quan veus que ho tens tot per beure i que logicament no pots. Vaig seguir amb les cervesses sens alcohol. Aixo ajuda a poder trovar els lavabos, cosa qeu sols no hom va poder. Al silenci i virugi de la nit viladrauenca, varem quedar la familia, un cop van poder despegar els autocars. La Gala, arraulida com podia dins el seu vel, va esperar el xofer desafiant la humitat mab la resta d'anim que li quedava. El Pau posant en marxa els cotxes com si fossin helicopters. L'Addaia es va quedar a dormir en el matalas de la seva furgoneta. Ningu m'ho ha dit, pero dema fara bon dia....com avui, que ha estat magnific.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada