la taula

Als casaments et posen en una taula. Aquesta vegada va ser complicat, pero el Blai s'en va sortir. Al meu costat hi havia l'Anna. Feia temps que no la veia, des de l'hospital del avi Josep Maria. Ara viu a Gracia i cada vegada s'assembla mes a l'Addaia. El Jordi Saez, rialler i per jubilar, la seva dona, el Jaume Grau feliç, vestit de senyor dolent segons els seus nets, la Montse Salvany, cada vegada mes menorquina, El Jordi i la Montse Muncunill, guadint de la familia i el Carles Santalo, de mala lluna per la clavicula trencada, que li impedia desenvolupar la seva tradicional simpatia i casi menjar, tot i els esforços de la Eva (Caifor) que el cuidaba amb amor i arrivaba alla on ell no podia. Una esplendida sopa de vieires amb nyoquis de carbassa i el filet de vadella de Girona a la llosseta individual per cercar li el punt, ens van fer arribar amb penes i treballs, a les postres de sorbets, el gin tonic suau avant el pastis i els cafes. A tot aixo, les taules no paraben de cantar, ser del Barça es el millor que hi ha, fer la ona i demanar repetits i diferents petons als nuvis, amen de brindar cada 5 minuts. Una de les taules, va creuar mig menjador com una rainera fins a topar amb la de presidencia per brindar. Devant la sol.licitud del maitre, per poder pasar, van tornar al seu lloc no sense un divertit terrabastall.