la dona

S'acosta el dia de la dona i al Barça no s'el hi acut res mes que omplir la llotja amb senyores, que a mes moltes s'hi han negat anar hi. Un dia internacional sembla que es dediqui, com diu l'Empar Moliner a aquelles coses que no tenen arreglo. L'estalvi, l'hepatitis C, l'orgull gai, la lepra, els llibres, les dones, la lllengua catalana o la salut sexual o la tv3 a Valencia. El que haurien de fer els patriarques de la llotja que seguiran ocupant despres els seints es compartir al 50% les juntes i potenciar al maxim el futbol femeni i tots els esports, no nomes la mona natacio sincronitzada. La UE discrimina a les dones en l'assegurança del cotxe, els hi cobra mes, nomes el 25% apareix als telenoticies i nomes el 10% es consultada tecnologica o intelectualment. On si surten es com victimes de violacions o violencia de genere, que ja hem diras perque s'ha de dir aixi. Perque surti una Angela Merkel, per exemple, una altre "dona", l'esglesia, no tindria que estar regida per els cafres que hi te al front. Cafres no perque son molt llestos i saben el que fan. Un cervell enbolicat amb una tovallola es mes perillos que un vel tapan la cara. L'unic que els equipara es que el Papa i els bisbes, per cagar, tambe s'han d'axecar les faldilles.