l'art sense nom

Podriem parlar hores i hores de perque s'utilitza l'energia nuclear tan perillosa com s'ha demostrat si nomes ens dona el 3% de les fons energetiques del mon. O de perque si es fan centrals no es fan del tot segures, el risc zero no existeix, i es soluciona d'una vegada la gestio dels residus. Fukushima nomes es la punta del iceberg dels interessos financers en aquest negoci. Per tant et parlare de que no fa gaire es projectava un documental, Exit through the gift shop, dirigit per l'artista del grafit Banksy. Aquest pintor de carrer, famos i enigmatic, ha sabut promoure el seu art urba a la xarxa. S'ha afaiçonat una marca que es en el que s'ha convertit la seva imatge. De tan com amaga la seva identitat, la promou implicitament. Es aixi que les seves obres s'han convertit en objecte de cobdicia per els famosos que miren d'aconseguirles a qualsevol preu. El documental ve a dir que la casualitat fa que Banksy entri en contacte amb un curios Thierry Guetta, que te l'obsessio de filmar tot el que veu. Aquesta deria el porta a esdevenir el cronista de l'art al carrer i aquest seguiment li desperta una passio naif per l'art. S'intercanvien els papers i un pinta i l'altre filma. Al final es pregunten, Aixo es art? i es responen, "el temps ho dira".