la previa

Dia molt bonic ahir, I emocionant. El Jaume i la Montse van venir a la sesssio del cine forum sobre els pianistes, aquest cop de Mario Gas. Aviam demanat a la Montse que interpretes alguna cosa per vestir l 'acte. I ho va fer meravellosament. Bach, Chopin, Schuman, Mozart i Cinema Paradiso van omplir el petit recinte i els pocs que no s'ha van poder perdre. Jo em vaig emocionar pel que representava, moltes coses, tenir la meva germana gran(?), alla amb mi. Va tocar amb passio, en tenia ganes, se li nota confiança perque te base, va ser generosa amb els oients, ens va transmetre esforç i improvisació i ens va mostrar un cami cap una plenitud sense complexos, mlagrat el piano desafinat. Una alegria intensa en uns momentos dificils per tots. Despres t'he trucar i m'has dit alguna xerrameca pel telefon. El pare et feia el sopar i tu el devies ajudar. Se que molt aviat podras sentir a la tieta avia expressar la seva musica. T'agradara molt i a lo millor t'anima a tu a coneixer el cami de la solfa. Se que es com una marato. Has de tenir oida i una mica de do especial. Pero tot es posarse unes bambes i començar. Nomes que arribis on la Montse, sentiras moltes emocions que la resta de humans no podem assolir. Veien la Montse ahir, cansada i tot, val la pena, creume.