el fiestorro

Es com li diuen el Lluís i la Carmela a la seva entranyable trobada d'amics de cada estiu. A l'entrar en mig de la seguretat un llaçet identificatiu i un coco ple d'aigua. I moltes fotografies i llum. Fotos que despres sortirien projectades en una paret i on es va veient el palpit de la festa. Familiars, amics de sempre i segurament per sempre, nous i vells i un record per els que no hi son. Els focus incideixen sobre la piscina, que em van explicar que es calenta per que es fosca. La gespa tenyeix el cel i els núvols es posen durant uns minuts a participar, reclouen al centenar llarg de persones sota els tauladets.Es parla de fotografia en profunditat. De la del paisatge i la de l'amistat. Els cossos, a traves de les seves absorcions liquides varies, van captant tots els colors de la nit i els moviments sensuals del grup brasiler que amenitza la reunió. Unes pells de colors diferents i uns cossos de gimnàs, fan pessigolles en un poble mes menut. Blaus, grisos , rosats, una brisa lleugera i la pluja que pica un moment.Diferents gents de l'estat aplegades al voltant de la cordialitat, el bon humor, el gin, el mojito i el vi negre. Alguns endormiscats i algun agitat esperen a la tumbona que arribin els ous ferrats. Acte variat amb xistorra que fa admirar i vislumbrar les platges i els penyasegats de les vacances. Dema, avui, molts reviuran a Facebook la festa i d'altres la comentaran des de el seu viatge de retorn. Quants anys i quants records que voldria plasmar amb la precisió del poeta. Sota la pressió de la Guàrdia urbana reproxant l'hora de tancament de part d'uns monges properes que no entenien els estimballs lliures dels cossos brasilers.I es que potser tota la tolerància del mon. era ahir a la nit a la gespa  d'una famlia encantadora, amics de totes les textures i colors. Un fiestorro, aquest si multicolor.