Eslovenia

Es un dels mes bonics recons d'Europa. Ens en explica un troç Narcis Comadira, un escriptor que va anar a una reunio del PEN, un club d'escriptors.Es a dalt de tot del castell de Ljubljana, a 26 quilometres de Brnik, aeroport des de on amb tristessa, deixara dema aquest raco dels Habsburg amb un sentiment d'enveja i ganes de tornar hi. En mig d'un sol que es pon lentament, pugen les brumes humides i ressona als cervells Shubert.  Reconeix al clarinetista, que somrien, transmet la calma que envolta el castell, la ciutat i el pais.El sopar esta ple de finestres a l'exterior.Permet veure els dos cantons del riu, ample al centre i mes agressiu al fons, on s'aixequen els edificis mes moderns, freds i vulgars, darrera d'un mar d'ones/taulades amb un traçat racional fet el 1511 despres de ser devastada per un terratremol que va rematar un altre el 1895. Renaixentistes i secessionistes ocuparen doncs les traces mediavals a una capital que pren la lluminositat de les façanes barroques, grans places i reposats ponts. No es veu la plaça Vodnik i si la cupula verda de la cateral, les seves dues torres rosades i el barret d'aram. Si es veu la esglesia dels franciscans, la explanada del poeta Preseren que es creua amb el triple pont de Plecnik i el fronto borromia de les ursulines...