el globus verd

Acabem de parlar. Es molt mati aquí a Vancouver. Et dediques a fer te vestits amb paper de WC i et falta roba. El que aconseguim es fer li una bufanda a l'Ares, a banda d'ensenyar cuixa maduixa. Es curiós de veure una escena de família en plano fixa. Axis d'aquesta manera que la caça de la pobre papallona de llum que li has dit al pare que hi havia sobre la taula. Tan fora de camp com el globus verd que et varen donar ahir a l'escola, inflat amb alguna mena de gas i amb el seu fil escàs per retenir lo. Amb les ganes de lluir lo al pare no se li va ocórrer lligar te'l al canell. I a les hores 'set va escapar cel enlaire.Primer amb la alegria que provoca una cosa que puja cap el cel, amb aquella sensació de llibertat e ingravidessa meravellosa. Desprès, vas adonar te de que aquella pertinença que et feia feliç no tornaria. Potser l'agafaria un altre nen o com deies tu, se'l emportaria un ocell cap el seu niu. També es veritat que no era cosa de comprar te'n una altre. Es una mica com la vida. Creus que la tens agafada fort i en un moment d'alegria de cursa o de dolor la deixes anar i ja no la pot tornar a recuperar. Gaudeix en tot moment dels reflexos dels sol sobre el plàstic verd. I de la piscina coberta on ara aneu a fer una mica de jocs amb el pare.