Potser si que faig un mal us, o un abús del blog. Em diu el pare, que demà ja el tens amb tu, que no cal que escrigui cada dia i que expliqui mes coses dels teus avis i besavis. Jo crec que ja ho he anat fent i seria imperdonable que m'hagues planteixat el blog com unes memòries. De totes maneres sempre ho he fet mes com un diari de l'actualitat que em colpeja que o com un àlbum de records. Hauria de bastar els pocs records lligats amb la meva vida quotidiana perquè es fet a posta, mai a balquena o contracor però molt a gust. Sàpiga qui vulgui fer us científic o historic d'aquest blog que mai li agrairé prou l'interes i la dedicació, per petita que sigui a aquests comentaris extrets dels pensaments del dia de vegades molt de nits segurament mai a gust de tots i sent desmesurat i poc exacta. Així va enfurir la filla petita Cordelia al rei Lear el seu pare. El que no podré fer mai amb el blog es estilmau se amb escreix o de sobres. Nomes vull que tinguin un cert dring de elitisme cultural i l'evidencia de que parlo de coses que ho han estat apreses del tot. Espero que sigui prou i no suficient i que no es noti massa la llarga temporada de can pretensions. O si?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada