Discrepo dels que diuen que ara paguem la festa de les olimpíades. Que no es va invertir be en infraestructures que donessin riquesa, que es va fer per contentar a polítics mediocres, que es va pactar malament amb Espanya, es menysprea a Maragall i es va amagar l'espoli actual. Es va obrir Barcelona al mar, van reviure 35000 voluntaris que no sabien que fer, era un intent de perllongar la democràcia uns anys mes, i el peveter va ser un moment de gran il.lusio.Es van demanar quan encara es feien cops d'estat a l'estat i la decisió final va ser pressa quan es va enfonsar el sostre de la tribuna de Montjuïc,que juntament amb les barraques de la Vila olímpica definien l'Espanya del moment. van col.laborar tots els sectors civils, socials, estratègics i privats, el partnership que diuen els anglesos. Nomes feia un any de l'atemptat de la caserna de Vic, i amb França es va tenir que assegurar els control dels comandos terroristes. Desprès totes les ciutats s'hi han emmirallat, tenen molta menys feina a pepararlos. Cap ciutat ha sofert una transformacio tan gran i BCn es la que mes benefici, ni que sigui el lobby turístic, n'ha tret.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada