Joan Margarit

Ja us he parlat d'aquest arquitecte poeta, que també va col.laborar als jocs del 92. Col.laborar a tapar les vergonyes. Quantitat d'obres el que feien era tapar els abocadors de deixalles de la muntanya de Montjuic, la que Gaudi deia que era sagrada. Sobre s'hi van fer, parts de l'estadi olímpic i el camp de beisbol, que ara torna a no tenir subvenció sobre de bicicletes, neveres,..tot rovellat.També recorda que l'estadi va costar 6 vegades menys que el Sant Jordi. Els 80 escrivia Balada de Montjuic, i el 89 casi se li enfonsa l'estadi a la inauguració dels campionats del mon d'atletisme on els va agafe el diluvi universal i encara no estava impermeabilitzat. Buidant li les tripes, van passar de 15000 a 60000 localitats i tenien permès reduir les pistes de 600 a 400 metres. L'antic era de Pere Domenech fill, Margarit formava equip amb Carles Buixade, Correa , Mila i Gregotti i van guanyar el concurs. Durant 10 anys van ser protagonistes amb les grues, els paletes,les bigues, el formigó i l'acer. "He arribat a l'alba però no e trobat ningú. Hi ha encara llums encesos, els dipòsits de gas i les grues del port".