divendres, 30 d’agost del 2013

la invisibilitat

El millor que tenen els polítics dolents es que en un moment donat, es fan invisibles. Això passara algun dia amb el president espanyol. I segurament no pilotara l'esdeviment de Catalunya sent estat propi. A mida que avança el temps implacable, es veu mes camp per córrer, el joc queda mes clar i els dolents ja saben on fer mal, però se'ls hi nota molt. Peró nomes hi han dues maneres de jugar hi: les armes i el pacte que es com ho fan darrerament. Polítics de perfil baix que comencen la seva davallada el mateix moment de ser anomenats. No assumiran mai cap risc ni gran ni petit i per tant el diàleg es una arma molt perillosa quan l'exhibeix un fluixet. La invisibilitat fa que tot es col.lapsi, això mentre el poble no tira pel dret. Potser per aixo la catalana del PSC sense dorsal, se'n va a Miami a donar classes. M'agradaria saber de que? Diu que torna desprès d'un any que haurà sigut invisible. Ella es la que te prendre classes. Principalment de catalanitat, de dret, i de humanitat. MInistre d'habitatge amb ZP, tota la bombolla, va ser ministre de Defensa. El fet de estar embarassada ha fet que no fos invisible des de llavores. Al PSC si no et fons, com alguns crítics,et fonen. Aviat no quedara ningú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada